Som d’aquelles persones estranyes a qui els hi agrada el mes de setembre. Les tempestes de
final d’estiu i les llistes de tasques pendents de fer ( que havies de fer durant l’estiu perquè tens
més temps, però temps no productiu).
I no és que no m’agradi l’estat contemplatiu de les vacances, però m’encanten les energies
renovades, els nous projectes i les cares relaxades dels companys d’escola quan ens veim el
primer dia. -Ja era hora ! Pensaran aquells que no pensen…
i és que tot allò que feim els mestres a les vacances, menjar molt, dormir més, viatjar, cremar-
se a la platja, cuinar, enamorar-se, empassar-se una maratò de sèries, anar al cinema a la
fresca, quedar-se dormit llegint un best-seller, navegar els que tenen sort en vaixell i els que no,
per internet, cercant un nou curs de formació i perquè no, de passada, un super xollo de bitllet a
qualsevol banda, bucejar, ara es diu fer snorquel, anar al llit tard, anar de concerts, riure amb
els amics, sopar amb els veinats…i tantes coses més, ens fa sens cap dubte millors, i no pel fet
automàtic de fer-ho, però sí per gaudir-ho al màxim, i per anar buidant aquella motxilla enorme
que dueiem a l’esquena a final del curs passat, plena d’estrés i de sobreesforç.
I és també al setembre quan tot està per començar, per estrenar, per encetar, tot a vessar de
ganes i d’il·lussió. Per donar el millor de nosaltres a aquells que més ens ocupen i preocupen.
Així que …preparats, llestos, vaaaaa!
